Necessitat detectada – Ave Maria Manresa

Intervenció psicopedagògica amb alumnat TEA i TDAH

L’escola Ave Maria de Manresa és un centre concertat amb 360 alumnes que escolaritza des d’Educació Infantil fins a ESO. La seva comunitat és diversa en origen, cultura i necessitats: un percentatge significatiu de l’alumnat és nouvingut, i el centre compta amb una única psicopedagoga per a totes les etapes educatives.

Aquesta situació genera una sobrecàrrega real: l’atenció individualitzada a l’alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) sovint queda limitada per la manca de recursos humans. A través de l’observació directa, l’anàlisi documental i una anàlisi DAFO compartida amb la psicopedagoga del centre, hem identificat quatre necessitats principals:

  • Manca de reforç individualitzat
  • Baixa participació de families estrangeres
  • Falta d’orientació a final d’etapa
  • Atenció insuficient a alumnat NESE A i B

De les quatre necessitats, he prioritzat l’atenció psicopedagògica a dos alumnes de 6è de Primària amb diagnòstic de trastorn de l’espectre autista (TEA) i trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). Es tracta de casos ja identificats, amb accés directe durant el pràcticum i perfils suficientment diferenciats per permetre un disseny ajustat a cada realitat.

En el cas de l’alumne amb TEA la meva intervenció es centraria en treballar les habilitats d’interacció social. A partir de: augmentar les iniciatives de comunicació amb iguals en situacions estructurades i generalitzar-les al pati i al treball en grup.

 

En el cas de l’alumne amb TDAH la meva intervenció es centraria en treballar l’autoregulació atencional. A partir de: incrementar el temps d’atenció sostinguda i introduir estratègies que l’alumne pugui aplicar de forma progressivament autònoma.
La intervenció es fonamenta en tres referents clau: la zona de desenvolupament proper de Vygotsky —que orienta el tipus i la intensitat del suport—, el Disseny Universal per a l’Aprenentatge(DUA/CAST, 2018) —que guia la flexibilitat dels materials— i el model col·laboratiu i consultiu, que integra docents, famílies i equip de suport en una resposta coordinada.
Què en penseu? Estic encantada de saber com ho enfocarieu o escoltar propostes de millora. Gràcies!

 

Entrada similar

Deixa un comentari